El plor és el primer signe que indica l’estat psicofísic del nadó: dolor, gana, fred, incomoditat… També és un ítem per distingir la normalitat i la patologia neurofisiològica. Però per sobre de tot, s’entén el plor, juntament amb el somriure, la succió, la prensió…, com una conducta de reclam que li serveix per apropar l’adult (mare i pare especialment) i activar-ne el vincle emocional indispensable per sobreviure. La immaduresa amb què neix el fa del tot dependent. Els pares han de satisfer les seves necessitats bàsiques, cuidar-lo i donar-li seguretat emocional.

 

plorEl plor, les vocalitzacions i algunes expressions facials tenen un clar valor comunicatiu pels pares. Tot i que al principi no hi hagi una intencionalitat comunicativa per part de l’infant, l’adult ho sobreinterpreta i els dóna un significat: així neix la comunicació i així es va convertint l’organisme humà en subjecte

 

El bebè experimenta sentiments diversos de desconsol o satisfacció, incomoditat o benestar, però té poca capacitat per elaborar-los perquè no té la capacitat mental per processar informacions complexes. Necessita la comprensió i recolzament de l’adult i així, poc a poc, va entrant, en el món que l’envolta, es va socialitzant.

 

Tot això és un procés simbòlic que no té res a veure amb l’instint ni que està determinat per l’espècie. Cada cultura i cada època pot donar processos de filiació diferents. El concepte de família és ben cultural .

 

Durant el primer any de vida, el bebè desenvolupa les primeres relacions emocionals juntament amb el desenvolupament social, motor i cognitiu. Inicialment expressa les emocions negatives a traves del plor, tensió corporal i modificacions respiratòries. El contacte amb el cos de la mare l’ajuda a regular la seva activitat muscular i hormonal. La mare li dóna escalfor, l’acarona i dóna aliment. Així disminueixen les hormones de l’estrès.

 

A mesura que creix, primer perfila la mímica de la tristesa i desolació per després anar perfilant dos grans tonalitats emocionals:

 

  • la por i ansietat per una banda (especialment en situacions familiars que el nen no reconeix o davant situacions d’impacte sobtat)
  • la còlera i agressivitat per una altra. (Quan les rutines no es compleixen, quan les cures es retarden, el nen viu una frustració que el fan sentir molt impotent.)

 

El nen/a s’ha d’anar acostumant a petites frustracions però és indispensable que l’adult s’adapti a la capacitat de la criatura per encaixar-les. La funció parental és cabdal per aprendre a regular aquest món emocional incipient. Els pares han d’entrar en contacte amb l’estat d’ànim de la criatura i respondre sense tardar perquè puguin restablir-se els sentiments de benestar Si no és així pot créixer amb la idea que els sentiments no són necessaris.

 

Quan la criatura, l’adult en un futur, pot establir un vincle segur amb les figures d’aferrament, les emocions negatives com la ira i l’agressió es poden contenir i trobar una resposta pensada i no només una actuació impulsiva. La confiança en els altres, saber que serà escoltat i que li donaran resposta, l’ajuda a esperar i pensar, no actuar precipitadament. Quan les emocions no són contingudes, el nivell d’excitació interna augmenta considerablement i no troba com calmar-se sol. A vegades la por als altres és la manera que troba de contenir-se. És un recurs poc madur que pot fallar i pot acabar en una conducta alterada i destructiva que també pot dificultar les relacions.

 

Perquè el plor i totes les conductes que expressen emocions siguin això, cal que hi hagi algú que doni sentit, que llegeixi les respostes del nen/a. Cal que hi hagi un Altre que se n’ocupi, algú que li posi nom, algú que li doni un lloc i que el faci viure.

 

Tot i que les emocions infantils sovint són passatgeres i passen ràpid, també és en aquestes edats on s’originen emocions molt profundes que poden acompanyar de per vida. “Les primeres experiències, amagades i fora de la consciència són la base de la nostra vida emocional, la història invisible de cada individu” Sue Gherardt.

 

Olga Prada Soler

Psicòloga clínica. Psicoterapeuta

Col.3515