La societat actual està marcada per la incertesa, inseguretat, velocitat i immediatesa. També, clar, per la competitivitat i consum. Empeny l’individu a un ritme imposat, desenfrenat, que no li és propi. No hi ha temps per preguntar-se si cal tot això que se’ns pretén fer creure que necessitem. No hi ha temps per unes relacions de qualitat, per plantejar-se com un se sent… La necessitat d’afecte, de presència, de ser escoltat no es pot substituir per multicones, converses de whats o informacions al facebook on un dóna una imatge superficial de si mateix que res té a veure amb el que implica la convivència, el compartir de veritat una relació. Un pot sumar mils d’amics virtuals però cada cop és més freqüent l’individu que se sent  sol.

El malestar, doncs, pels nous models socials més la situació actual de crisi general (situació econòmica inestable o insuficient, treballs precaris o inexistents, parelles amb poca perdurabilitat…) mostra la fragilitat de l’ambient i, en conseqüència, de cadascú de nosaltres. Cal posar en joc els recursos personals i, sovint, és quan un s’adona que no té un bon bagatge, que sempre s’entrebanca en els mateixos conflictes, que s’usen models d’actuació que no són adaptatius a la situació actual si bé potser ho van ser en un altre moment …

Quan el patiment supera la capacitat per tolerar-lo i trobar sortides, apareixen trastorns o simptomatologia diversa. Cada cop són més freqüents les demandes d’atenció psicològica per quadres d’ansietat intensa que el pacient no sap trobar-ne la causa o desencadenant. És un malestar general, que cursa a través del cos: ofecs, palpitacions, neguit, nus a l’estómac, trastorns del son, de l’alimentació … i, en els nens i joves, agitació, moviment i molta inquietud. Sovint l’ansietat és una resposta reactiva a conflictes anteriors no resolts, que la tensió actual desvetlla. Pot ser una mala canalització de l’agressivitat que és positiva quan s’utilitza per a la vida però és destructiva quan torna cap a un mateix o cap els altres.

L’ansietat i qualsevol altra simptomatologia o trastorn són una invitació a aturar-se i preguntar-se “què em passa?”. El context de la teràpia és un espai i temps idoni per pensar i entrar en contacte amb tot allò que el ritme diari ens fa defugir: el contacte amb nosaltres mateixos, que  sovint és el que més ens espanta. El símptoma és el portaveu de que quelcom no va bé, sigui en nosaltres mateixos o en les nostres relacions. De vegades cal l’ajuda d’un professional per donar llum al malestar, posar les paraules que un no troba i tenir una experiència contenidora que permeti avançar i trobar altres maneres de funcionar.

Figueres, gener del 2016

Olga Prada Soler és psicòloga clínica i psicoterapeuta

Consulta privada “cos i ment” C/ Colom 38, baix 3, 17600 Figueres

972 51 49 74/ 619 89 25 16 www.cosiment.net