21des.

Nadal és llum. Nadal és esperança. Nadal és l’estrella que ens guia (un petit dibuixava el seu arbre de Nadal i deia “ l’estrella és el més important de l’arbre, és com el rei del castell”.) vers l’emoció.

Nadal és el pessebre que ens recorda que el nin està envoltat de figures que el protegeixen i se’l miren, que li donen una raó de ser, uns ulls en els que reconèixer-se, la referència de seguretat i escalf. Nadal ens recorda com d’important és la família i tot l’entorn, no importa com sigui però que hi sigui. Ens parla d’allò fonamental que ens permet créixer i viure amb seguretat i confiança. És la il·lusió i el desig d’una família acollidora, d’una presència receptiva, respectuosa.

♪ “És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú” ♪ *

No sempre la família és aquest recer segur. Pot ser el niu de tensions i conflictes, de traumes, d’absència de funcions parentals que entorpeixen el sa desenvolupament. No és estrany, doncs, que celebrar el Nadal, amb les trobades familiars, sigui font de dolor i despertin sentiments d’hipocresia i d’obligatorietat

Més enllà de la realitat de cadascú, tots necessitem un Nadal de pessebre a les nostres vides i no només per les dates en que celebrem el Nadal.

QUE CADA DIA SIGUI NADAL

♪ I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor ♪

*Nadala: Quan somrius de Josep Thió