El nen/a de 0-3 anys no entén de joguines sofisticades i no li calen. Li cal un bon vincle amb els adults que en tenen cura i amb l’entorn.
El bebè, el nen/a necessita i busca els encontres amb els adults ja que són font de plaer i benestar. Gràcies a ells pot explorar l’entorn, aprendre i assolir les fites del desenvolupament: control corporal/postural, manipulació, marxa autònoma, llenguatge, control d’esfínters, relacionar-se amb els iguals, tolerar la frustració, construir la base de la seva personalitat, aprendre a jugar….
No tota acció dirigida a l’infant ha de ser convertida en joc. Però tota activitat compatida amb il·lusió i desig estimula la seva confiança, l’interès pel seu propi cos i l’entorn i les ànsies de descobriment. En definitiva, la interacció basada en la satisfacció mútua és la que aporta els efectes positius i de creixement. Aquesta interacció és constant en totes les activitats del dia a dia: alimentar-lo, canviar-li els bolquers, vestir-lo, jugar al cucut-tras, ensenyar-li les coses que passen pel costat quan es va de passeig, compartir un conte, mostrar possibilitats de diferents objectes… són oportunitats úniques, i al mateix temps múltiples, per gaudir amb la criatura i establir les bases de la comunicació i del joc creatiu.
El joc representa moltes coses però sobretot representa el primer llenguatge del nen, entès com comunicació.
Durant els 3 primers anys de vida les activitats i jocs relacionades amb el cos són les més enriquidores. Permeten l’evolució vers el joc simbòlic:
- Del contacte/joc amb el cos de la mare passa al descobriment/joc amb el propi cos:
- L’actitud del nadó és inicialment passiva: rep de l’entorn les carícies, les cançons, les bressolades, el bany de paraules musicades amb una dolça melodia…
- A aquest cúmul de sensacions el bebè anirà donant respostes i participant-hi cada vegada de forma més activa: somriure, moviments de cames i braços, sons més articulats, assenyalant, agafant, donant i rebent, amagant, posant i traient
- Va guanyant terreny en el seu interès els primers objectes musicals, de llums, formes i textures diverses
- La curiositat i descoberta es dirigeix a qualsevol objecte que sigui de l’entorn quotidià (aquells que veu usar amb més freqüència a casa, escola bressol) i que pugui compartir amb l’altre (curiositat pels pots i olles, escombres…).
- Ús dels objectes o joguines amb funcions concretes (un plat i cullera són per representar una situació de menjar)
- Ara pot reproduir les activitats diàries a vegades feixugues, a vegades molt plaents: farà que és la mama o papa que vesteix i desvesteix, banya o dóna menjar, la que renya i la que abraça que porta el cotxe, amb qui juga a futbol, que va a treballar…
- Adequació dels objectes a la situació imaginària que crea l’infant. Els atribueix funcions diverses segons el moment i la seva necessitat personal/emocional (un pal pot ser una pistola, un bastó o un regle, per ex.).
- Dóna sortida a tot el seu món d’emocions, de tensions, i així s’enfronta als reptes diaris, imagina situacions futures (una visita al metge, una operació, una separació…), elabora experiències…
Així entès, el joc és l’activitat que afavoreix el desenvolupament motriu, sensorial, cognitiu, emocional, comunicatiu i social del nen.
En aquestes edats, més important que la joguina és la relació i l’activitat compartida amb plaer. Qualsevol objecte és de l’interès del nen si se l’ajuda a donar un sentit.
Figueres, novembre 2006
cos i ment
Olga Prada Soler
Psicòloga clínica. Col 3515
Psicoterapeuta