Article publicat en la revista Girosalut.
cos i ment és una consulta privada de psicologia clínica i psicoteràpia inaugurada l’any 2006. D’orientació psicoanalítica pretén ajudar en el malestar i conflictes dels pacients (infants, adolescents i/o adults). Dirigida per Olga Prada Soler, psicòloga clínica i psicoterapeuta
Parteix del coneixement i certesa que cos i ment, organisme i psiquisme, estan en estreta relació i influència. Cada cop més, els descobriments de la neurociència mostren i posen de relleu el paper fonamental que les relacions humanes tenen pel desenvolupament del cervell i pel funcionament mental derivat de l’activitat d’aquest.
Naixem amb un disseny genètic herència dels nostres pares biològics que determina, entre moltes altres coses, el temperament de l’individu i ens predisposa a determinades malalties, tb mentals: depressió, esquizofrènia, obesitat… però no podem dir que els gens són la causa de la malaltia. La majoria dels gens s’expressen com resposta als estímuls que vénen de l’ambient, i combinant-se uns amb altres.
L’evolució del nen i adolescent, les característiques de l’adult, la seva salut mental o la seva psicopatologia, es desenvolupen, doncs, en el teixit de les relacions interpersonals familiars. Cada ésser humà té les seves característiques innates, els seus recursos i limitacions; cada edat té les seves capacitats, necessitats, problemes i crisis; de com l’entorn respongui a tot, de les dinàmiques relacionals que es creïn, dependrà la qualitat de l’evolució que aconsegueixin fer.
La correcta estimulació, que no sobreestimulació, s’inicia en les primeres relacions del nadó amb les figures parentals (o qui en faci les funcions) que seran els seus models socials i culturals que l’influiran tant en l’àrea fisiològica com emocional. Així, es van creant els ciments de la personalitat, les respostes emocionals que perduraran durant tota la vida en forma de patrons. No són immutables però costen canviar.
Si hi ha unes bones relacions afectives, es té una sensació de plaer i benestar que fa que els neurotransmissors possibilitin la sinapsis (connexió de les neurones o cèl•lules del cervell) i les mantinguin. Per contra, si predominen esdeveniments adversos, dolorosos o traumàtics augmenta el nivell d’hormona de l’estrès (cortisol) que provoca la destrucció de les cèl•lules cerebrals i la densitat de les sinapsis del cervell. La repercussió és molt més significativa quant més jove sigui l’individu ja que el cervell està encara en formació (fins adolescència). Pot provocar un endarreriment en el desenvolupament social, cognitiu, verbal… o afectació de diverses zones cerebrals. Un cert nivell d’estrès es beneficiós per estimular però quan és molt intens i sobretot persistent és quan les conseqüències són negatives.
El patiment, sigui per conflicte o per mancança, és inherent a l’ésser humà. Ansietat, tensions, somatitzacions, desmotivació, agressivitat, inhibició, excitació, retards en el desenvolupament, desatenció, trastorns de conducta, bloquejos, trastorns sexuals, dificultats en l’aprenentatge … són algunes de les múltiples manifestacions simptomàtiques que hom pot patir.
En psicoteràpia psicoanalítica s’entén el símptoma com la forma particular que cada individu o grup d’individus (si es tracta d’una parella, grup familiar…) té per trobar l’equilibri, entre el món intern i l’adaptació a l’entorn, que s’ha perdut.
L’objectiu de la teràpia no és eliminar el patiment sinó trobar formes més adaptatives de funcionament, disminuir l’experiència dolorosa i promoure el canvi i creixement personal. A través d’una escolta activa i atenció a la individualitat i particularitat de cada pacient, se l’ajuda a desenvolupar l’equilibri emocional, les capacitats personals i funcions psíquiques, tenir més contacte amb la seva realitat interna – les seves vivències, emocions, necessitats…- i amb la seva realitat externa, les persones i els objectes del seu entorn. Dit d’altra manera, ajudar el pacient a conèixer, entendre i relacionar-se millor amb el món que l’envolta i conèixer-se i relacionar-se millor amb ell mateix. S’augmenta la capacitat d’insight i així millora la gestió de la pròpia vida. Així l’evolució del pacient, que s’ha detingut o desviat, es torna a activar i s’encamina vers la salut mental
La memòria emocional no s’esborra, es re-escriu sobre ella a través d’experiències repetides. La psicoteràpia és una experiència també emocional i de relació basada en el vincle terapèutic. A través de la constància i repetició es creen nous circuïts neuronals que possibiliten el canvi
Olga Prada Soler
Psicòloga clínica i psicoterapeuta
Col. 3515