
Què té el Nadal que a ningú deixa indiferent? Les emocions que desperta poden ser tan diverses com diversos els estats en que cadascú està o les situacions en que un es troba. Tendim a donar a aquests dies un sentit i valor especial.
Nadal porta implícit, sobretot, un aire de molta emoció i il·lusió (que també un aire consumista) que no sempre correspon a com un se sent. Per això trobem els més fervents entusiastes i els més grans detractors.
Cadascú gestiona a la seva manera aquestes vivències tot i que no sigui fàcil quan no coincideixen amb el que s’espera o amb el sentir general. No sempre un percep tenir l’espai necessari per lliurar-se al que un sent, per connectar, expressar-se o trobar una orella atenta amb qui confiar els neguits o una mà que escalfi quan el fred o el dolor cala l’ànima.
Nadal és llum.
Nadal és el naixement d’una nova vida.
Nadal és l’avantsala d’un nou any.
Talment la nova vida, el nou any, sigui un paisatge blanc, verge, de postal nadalenca. Sota la neu hi ha el contorn de les ciutats, dels camps, dels boscos, ara tapats. En el futur de cadascú hi tenim enterrats el nostre passat i tanmateix el nostre present modelant el que vindrà. Potser el sol fondrà la neu i tot tornarà, ràpid, a estar com abans. Potser la temperatura adequada permetrà mantenir més temps aquest blanc immaculat sobre el qual uns hi lliscaran, altres premeran fortes petjades, altres hi jugaran…
Podem esperar que tot segueixi com sempre, com qui espera que la neu es fongui i les ciutats, els boscos, tornin a la “normalitat”. Però a les nostres mans, en la nostra ment, tenim la possibilitat d’escriure sobre el blanc d’aquest nostre futur talment com si de neu virginal es tractés. Deixarem que el passat, amb les seves formes a vegades poc adequades per a un, impregnin i modelin el mantell fràgil que ens està cobrint ara? Entenem les nostres conductes, els nostres patiments, les nostres disfuncions com fruits d’aquest passat? En aquest subsol de la vida podem trobar respostes i maneres de fer que encara ens siguin vàlides. Però, moltes altres, potser ens calgui revisar-les amb una mirada fresca i renovada, polint antics condicionants.
Aprofitem aquests dies per mirar enrere, amb ulls d’esperança, que moltes coses poden canviar, pensant que el canvi ha de venir des de nosaltres, des d’una nova manera de mirar, d’entendre, de caminar.
I, en cas que aquest procés sigui massa costós, és bo pensar que es pot trobar ajuda per caminar plegats
Bones festes!!!!!